Dijous 8 de maig de 2008 Ràdio Associació de Catalunya va lliurar els seus premis anuals. Durant la cerimònia el periodista Queco Novell va fer un discurs sobre els límits de la llibertat d’expressió, no únicament en el camp de la sàtira política, on treball ell a la actualitat, si no en la professió periodística en general. Novell, un periodista amb una llarga experiència professional a l’esquena, i que ha treballat en diferents mitjans i formats, considera en aquest discurs que sense llibertat d’expressió no hi ha llibertat. Un discurs on va contrastar l'exercici professional amb les traves i pressions de tota mena que rep el sector.
Novell va començar el discurs amb una frase del gran Perich con ell el va nomenar, ‘Gràcies a la llibertat d’expressió avui ja és possible de dir que un governant és un inútil sense que et passi res. I al govern tampoc’. Considerant la llibertat d’expressió com un dels bens més preuats que pot tenir qualsevol país. En això estic d’acord amb ell, considero que la llibertat d’expressió és el bé màxim que pot tenir una societat, ja que com Queco diu, sense llibertat d’expressió no hi ha llibertat. Per sort, vivim en un país amb un alt grau de llibertat d’expressió, però aquí és on Novell va plantejar la pregunta que tots ens preguntem quan parlem de llibertat d’expressió: llibertat d’expressió significa poder dir-ho tot? Estic d’acord amb ell quan diu que ‘tot’ és un concepte que segons com s’entengui, pot esdevenir una trampa ja que serveix per fer un mal ús de la llibertat d’expressió. A l’actualitat molts mitjans utilitzen aquesta llibertat que tenim per colar-hi desqualificacions personals, factors de la vida privada de les persones, burles sobre les deficiències físiques o psíquiques de la gent, y això ho podem considerar realment com a llibertat d’expressió? Ell l’anomena com un límit ètic de la llibertat d’expressió.
En el camp de la sàtira política on ell treballa, diu que tots el que hi treballen saben quins son els límits, un límit que el marca el sentit comú. Pot ser es podria pensar que es parla d’autocensura però en Novell ho aclarí dient que de cap de les maneres, simplement es pot dir allò que crearia alarma d’una manera més subtil. Segons Queco la nostra feina, la del periodista, no és veure si trenquem la corda, no és veure si muntem un sidral, si algú ens porta al jutjat i ens fem famosos. La llibertat ha de ser sempre per dir la veritat i no deformar la realitat amb interessos exclusivament polítics o empresarials.
Per últim, va parlar del bon moment de la sàtira política i l’humor pel que fa a la llibertat d’expressió, ja que el poder no intervé en els continguts d’aquests programes com ho fa amb els diaris, ràdios o televisions per segons quines informacions. Com ell diu, deu ser per allò que s’ha dit sempre que els periodistes son polítics frustrats i els polítics periodistes que no han arribat a ser-ho.
Aqui podeu trobar el discurs:
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2852980&p_edi=General
Aquí podem veure un video de Queco Novell imitant a Maragall junt amb el Maragall de veritat, fent gala de la llibertat d'expressió:
Sylvia
